El cicle de teatre Verbatim, que apadrina des de fa uns quants anys La Planeta, s’atura aquest cop en una d’aquestes qüestions que sembla que no existeixen fins que algú comença a parlar-ne en veu alta: els drets sexuals i reproductius de les persones amb diversitat funcional. La dramatúrgia i direcció de Clàudia Cedó a Els àngels no tenen fills dialoga clarament amb Mare de sucre. Amb la mateixa temàtica i, també, amb una part dels seus protagonistes. Teatre del testimoni que planteja preguntes que la majoria no s’ha fet segurament fins ara. Què fa creure a una part de la comunitat que és més vàlida que una altra per a la maternitat/paternitat?

​

Els àngels no tenen fills sorgeix de Mare de sucre i dels 15 anys de vida d’Escenaris Especials. Seguint la temàtica que plantejava la ficció estrenada al TNC, ens retrobem amb un relat oblidat, silenciat: la maternitat amb persones amb diversitat funcional. Aquesta vegada amb una mirada documental, en format verbatim, amb un ventall de testimonis que es poden veure interpretats dalt l’escenari.