pantalla_20180418_EE_Cinema_067.jpg

ENTREVISTA DEL MES

PERE NASPREDA


En Pere va començar a fer teatre amb Escenaris Especials el 2018. És alumne del grup del Servei Rehabilitació Comunitària de Girona i enguany té com a docent a Berta Camps. Aquest any, amb tot el grup, estan creant l'obra, que es podrà veure el juny i juliol 2022, a partir del text de Fuenteovejuna.

Jo sóc en Pere i fa anys que faig eatre. Abans de la covid. Vaig entrar el 2018. Des de llavores que faig teatre. M’agrada, m’agrada. És inclusiu, és terapèutic...I amb el temps, mira, t’ho vas passant més bé. Al principi hi ha nervis, por, tensió, però amb la pràctica ho disfrutes i t’ho vas passant més bé.

A quines obres has actuat? 

La primera va ser Revolució. Feia el paper de revolucionari i lluitava contra el partit X. Recordo que li ensenyava música i a llegir, a una noia. A l'obra representava que estava prohibit i nosaltres obríem una acadèmia. Després de Revolució vaig fer l’obra de Cinema. Jo era el narrador de la història d’una senyora que naixia, creixia i moria. I s’explicava les etapes de la seva vida. Una noia cinèfila, la Montserrat.

Recordes com començava l'obra? 
“Bé… que puc començar? Bé la Montserrat és una noia molt cinèfila. Tota la vida li ha agradat el cinema…” Començava així.

Jo pensava que no ho podria fer. Però ho vaig fer. Vam fer la preestrena a Banyoles, a la Fàctoria. A La Planeta de Girona i El Teatre Lliure de Barcelona. A la Sala Petita. Un cap de setmana. Tres vegades. 

A quines obres o projectes més has actuat, Pere? 

Vaig participar en el curtmetratge de Fi de la Boira, de la Judith Collell. I després vam fer un curtmetratge d’un viatger, El Comiat. Dos curtmetratges, sí, d’Escenaris Especials. 

Què t'agrada del teatre? 

El teatre és un hòbbit, un passatemps. M’agrada més fer teatre que gravar curtmetratges. Perquè al teatre hi ha el públic. Et dona aquesta cosa, aquesta adrenalina i quan acabes… En canvi, el vídeo, està bé... però és diferent. En el teatre quan acabes i t’aplaudeixen dius: "Bueno menos mal!!!"

Per què creus que en el públic li agraden les obres d’Escenaris Especials?
No ho sé. Perquè fem gràcia, suposo. El meu avi em deia: "Val més fer riure, que fer plorar". I a mi m’ha quedat això.
Nosaltres no som professionals, però ens agrada i el públic ho disfruta en veure’ns disfrutar a nosaltres.